Castedo ha publicat una carta al diari Información d’Alacant, en què carrega contra Felipe Briones, fiscal anticorrupció; contra el jutge instructor Manrique Tejada; contra l’agrupació local del PSPV i contra Esquerra Unida, partits que també la van denunciar, així com també contra l’expresidenta Mónica Oltra. En canvi, allò que més destaca de la seua carta és la manera com critica exdirigents del PP, als quals assenyala per haver-la perjudicat presumptament durant el procés.
Qui fora alcaldessa d’Alacant, amb una indirecta molt clara al president espanyol Pedro Sánchez, lamenta que a ella «no li van permetre» «cinc dies per a reflexionar». I cita, entre cometes, les indicacions que li donaven des del partit. «“Te n’has d’anar, pel bé de…”. Pel bé de qui? Dels qui sempre estan a l’espera de l’assalt del càrrec? Pel bé d’una organització», en referència al PP, «que un dia et garanteix suport moral i de tot tipus i al següent ho resol amb la típica frase autoexculpatòria “aquesta senyora ja no pertany a les nostres files?”».
«He callat durant molt de temps», assegura Castedo, qui també lamenta haver «patit durant tants anys que sent i tinc la necessitat d’escriure». Segons ella, «aquesta història» comença durant la primera dècada d’aquest segle, anys «d’incertesa, d’ansietats, de pors i de mentides, de judicis mediàtics, d’atacs personals, de vergonyes… i de molta manca de professionalitat dels qui se suposa que són garants de les nostres llibertats i dels nostres drets».
Els assenyalats
Amb aquesta última frase es refereix al fiscal que la va acusar, que segons ella «va perdre», però amb els seus excompanys de partit és encara més dura. «L’ambició de les persones és molt legítima, però ho deixa de ser quan la traïció, la mentida i l’atac per l’esquena es converteixen en eines. La finalitat no justifica els mitjans». Castedo parla, en primer lloc, d’Asunción –Suni– Sánchez Zaplana.
Qui va ser candidata del PP a l’alcaldia d’Alacant a les eleccions del 2015, mesos després de la dimissió de Castedo pel cas que l’assetjava, havia sigut tot just abans consellera de Benestar Social amb el Consell presidit per Alberto Fabra i posteriorment va abandonar el càrrec com a portaveu a l’Ajuntament d’Alacant per esdevenir senadora. Amb Castedo com a alcaldessa, Sánchez Zaplana va ser regidora d’Acció Social i Medi Ambient.
Segons Castedo, a aquesta companya de partit «només li va fer falta que li oferiren encapçalar la llista del partit per a les següents eleccions» a l’alcaldia d’Alacant. «No va tindre problemes a dirigir-se als qui eren els meus regidors en aquell moment per a dir-los que jo estava morta, que ni una foto més amb mi i que a qui havien de lloar era a ella. I a la vista està el resultat: va arribar de salvadora del partit i es va convertir en l’enterradora», diu en referència al fet que al 2015 els partits d’esquerra van sumar majoria a les eleccions municipals.
D’altra banda, Castedo, que va dimitir com a alcaldessa al desembre del 2014, a poc de les eleccions de maig del 2015, assegura que aquesta decisió la va prendre ella. «Cap pressió del partit no ho va aconseguir. El seu comportament amb mi havia sigut tan humiliant que no cediria al més mínim. Acumulava molts punyals a l’esquena, però cap d’ells m’impedia alçar-me cada dia i continuar. Només ho vaig fer per les meues filles».
En aquest punt del relat, l’exalcaldessa assenyala qui era president de la Generalitat amb el PP, Alberto Fabra, que «va ser la primera persona que des de Génova», en referència al carrer on hi ha la seu estatal del PP, «utilitzaven per a seguir exercint sobre mi una pressió que ells ja havien iniciat. Ell es va deixar utilitzar», critica, i diu que «estava intentant mantindre un vaixell que no volien que anara a la deriva, però no tenien en compte que el capità no sabia navegar ni tenia tripulació».
Castedo diu que «mai no vaig tindre el suport del meu partit, mai no em van preguntar absolutament res del cas». Acusa, en aquest sentit, a qui era president del PP estatal i del Govern espanyol, Mariano Rajoy, qui «va fer allò que acostumava a fer en aquests casos: esperar el moment adequat i, quan estàs davant del precipici, donar-te una empenta per l’esquena i refregar les mans segurament dient: “ja està”».
L’exalcaldessa d’Alacant diu que Rajoy «no va fer això només amb mi, però jo ho puc contar», segurament en referència a l’exalcaldessa de València Rita Barberá, qui va acabar apartada pel seu partit com a senadora i va morir al 2016.
L’últim protagonista polític criticat per Castedo és l’alcalde actual, Luis Barcala, també del PP, qui va ser regidor seu de Sanitat, el qual, segons l’exalcaldessa va ser qui la va informar «personalment» el 2019 que l’acusació que l’Ajuntament mantenia contra ella seria retirada seguint el criteri dels juristes de l’Ajuntament.
Finalment, segons el relat de Castedo, quan va preguntar per la retirada de l’acusació a les portes del judici, Barcala li va contestar que «si només depenguera de mi ho faria demà mateix, perquè em sembla tremendament injust, però el meu govern depèn de Ciutadans», partit que integrava l’executiu local, «i no ho permet: em retirarien el suport».
En aquet sentit, Castedo considera que «si algú és capaç de mantindre una acusació demanant quatre anys de presó a una persona que considera innocent per mantindre’s en un càrrec, les meues paraules seran sempre dures i de total menyspreu».
No hay comentarios:
Publicar un comentario