El darrer 6 de desembre es publicava en la premsa valenciana que el Consell havia decidit “congelar” l’ingrés en l’Euroregió Pirineus Mediterrània,
tot i haver-se aprovat una moció a favor en Les Corts Valencianes.
Euroregió de la que formen part, ordenats de nord a sud, els territoris
d’Occitània-Pirineus-Mediterrània (que inclou la Catalunya Nord),
Catalunya i les Illes Balears.
Aquesta Euroregió va ser creada en 2004,
els valencians vam ser convidats a formar-ne part, però la miopia
estratègica i el fonamentalisme nacionalista espanyol propi d’un
pensament basat en els estats-nació del S.XIX del partit que en aquell
moment governava la Generalitat Valenciana ens va auto-excloure. Eixe
pensament basat en l’idea de l’estat-nació està quedant cada vegada més
obsolet en un món globalitzat, on les estructures federals estan
demostrant la seua millor adaptació i operativitat.
Pensen vostès a
quins estats europeus hi ha actualment conflictes sociopolítics i a
quins no n’hi ha, és senzill als estats amb més pulsió centralista hi ha
conflictes i inestabilitat, en contrast a la República Federal Alemanya
hi ha estabilitat.
De fet, hui en dia
els esdeveniments internacionals, incloent-hi els econòmics entre
d’altres, pivoten entre els grans blocs polític-comercials en els que
està actualment organitzat el planeta. El nostre bloc és la Unió
Europea, per si a algú encara no li havia quedat clar.
Així, per exemple, Galícia forma part junt amb els territoris del nord de Portugal de l’Euroregió del “Eixo Atlántico”, Andalusia de la “Alentejo-Algarve-Andalucía”, i el País Basc i Navarra participen de la “Nouvelle-Aquitaine, Eusfadi, Nafarroa”. Estrany? NO, gens ni miqueta. Se’n diu posicionar estratègicament la teua terra en un món globalitzat dins del context europeu.
El que si que és estrany i constitueix una autolesió
irresponsable per part de les generacions presents és no
auto-centrar-se i posicionar-se a l’Europa de les euro regions en l’eix
que ens pertoca geogràficament. Hi ha diversos esdeveniments
que feien i, segueixen fent, necessària la nostra incorporació a
l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Anem a intentar anomenar els que
poden resultar més rellevants per al nostre desenvolupament futur, més
tenint en compte l’evolució de la renda per càpita valenciana comparada
amb la mitjana de l’estat espanyol.
Així si en 1955 la renda per càpita
valenciana era deu punts percentuals superior a la mitjana espanyola
(tot i l’autarquia), en contrast actualment es troba uns quinze punts
percentuals per davall de la mitjana de l’estat. Ens hem empobrit una
barbaritat i això vol dir que moltes coses s’han fet malament pel camí, hem fet malament, ens han fet i , el pitjor, ens hem deixat fer.
Comencem pel principi, quan als inicis del S.XXI comencen a configurar-se les euro regions
la UE estava en un procés d’expansió cap a l’est que suposava
incorporar territoris amb renda per càpita inferior al nostre. Amb això
era clar que el territori valencià anava a deixar de ser catalogat com a d’objectiu 1 a efectes de l’assignació de fons europeus.
Traduint, molts fons europeus dels que ens estàvem beneficiant fins
eixos moments ja es sabia que anaven a deixar d’arribar de la manera que
ho feien fins eixos moments.
En aquells moments, la UE de la mà de la
Comissió Europea va propiciar la creació de les euroregions per la via
d’un reglament que preveia una dotació competencial, humana i econòmica
que ha permès a aquestes beneficiar-se’n de les directrius
pressupostàries desenvolupades després que la UE s’ampliara cap a l’est.
De manera que aquelles regions europees incloses en euroregions tenien un instrument per defensar els seus interessos a la UE.
Ara facen un xicotet pensament i pensen en totes les actuacions
públiques (incloent-hi infraestructures) cofinançades amb fons europeus,
doncs això molt de fonamentalisme i cap visió estratègica. L’alternativa
intel·ligent haguera sigut posicionar-se en una Euroregió i cooperar i
coordinar-se amb altres territoris veïns per a defensar interessos
comuns en el disseny i finançament de les polítiques europees. És a dir fent aliances entre iguals.
Ara els demane que observen aquest mapa del Corredor Mediterrani, no veuen alguna cosa estranya? Doncs si, el Mediterrani ara sembla ser que passa pel port Madrid i no pel port d’Alacant, per suposat ara tinc el mode ironia on.
I això també té a veure amb la capacitat política que tenim el poble
valencià d’influir en les grans decisions que ens afecten i que ara es
prenen a Europa.
De fet, altre aspecte pel que resulta molt útil la integració en l’Euroregió Pirineus Mediterrània és a l’hora d’influir i aconseguir que
es tinguen en compte les necessitats valencianes en el disseny de les
grans infraestructures europees perquè ens fa visibles i ens dona veu.
De fet, la renúncia valenciana a participar en l’Euroregió Pirineus
Mediterrània va suposar que quan s’estava dissenyant la gran xarxa de
corredors ferroviaris europeus l’únic interlocutor a Europa era Madrid.
No cal que els recorde que el Corredor Mediterrani, que tant ens va costar incloure en aquesta xarxa prioritària, encara està incomplet i que els trams que discorren pel nostre territori els que estan per acabar. Tenint aquesta infraestructura un ús fonamentalment de mercaderies, el
seu correcte disseny i funcionament impacta directament en la
competitivitat del teixit productiu valencià més exportador, és a dir en
la nostra capacitat de generar renda. Això ens llasta i ens empobreix perquè no ens deixa desenvolupar-nos.
El
fet que l’actual Consell Valencià puga renunciar a formar part
d’aquesta Euroregió és un luxe que no ens podem permetre. Personalment,
aquesta manca de visió estratègica seria una gran decepció.
(*) Co-directora del Màster d'Estratègia d'Empresa de la Universitat de València i Professora de la Facultat d'Economia
No hay comentarios:
Publicar un comentario